Miquel Gil desembarca molt jove en la música de transmissió oral. Els seus primers passos musicals els dona en ambients rockers, però prompte coneix Vicent Torrent i Manolo Miralles amb els quals funda “Al Tall”; des d’aleshores està immers en la música d’arrel tradicional. En diferents etapes d'”Al Tall” ha estat baixista i/o percussionista, ocasionalment guitarrista, i esporàdicament dolçainer. Però la veu és, sens dubte, l’instrument amb què aprèn a expressar-se millor, una veu i un estil de cant fruit de molts anys d’estudi. En l’actualitat és una de les grans veus del panorama musical mediterrani.”Al Tall”, un grup de marcat component vocal, fou l’escola perfecta per aprendre a cantar (els gèneres tradicionals, el cant valencià d’estil, la polifonia, les cançons de batre…) i per a descobrir la dimensió mediterrània de la música d’arrel del País Valencià.

Els primers temps d’activitat del grup, coincidents amb la transició democràtica espanyola, foren anys que començaren en la clandestinitat i acabaren en estadis de futbol plens de persones festejant l’arribada de la llibertat amb la seva música. En una segona etapa, coincident amb els temps amb l’anomenada “moguda”, el grup pren consciència de la seva projecció mediterrània. Les gires per països mediterranis es fan freqüents i el contacte amb altres intèrprets de l’àrea li aporten una visió més àmplia de l’entorn musical que l’envolta. Editen un disc conjuntament amb M. del Mar Bonet.

El mateix any que Espanya signa el tractat d’adhesió amb la Comunitat Econòmica Europea, “Al Tall” edita un nou disc amb el qual reafirmen la seva vocació mediterrània: Xarq al-Àndalus, amb el grup marroquí “Muluk el hwa”. Aquest és el darrer treball en què Miquel Gil participa com a membre del grup, que abandonarà per anar a la recerca de nous camins. La possibilitat d’entrecreuar estils l’atrau molt, és l’albada de la “música ètnica”, la irrupció de la informàtica musical, el midi, els primers samplers; nous camins en la música d’arrel.

A les acaballes del 95, Miquel Gil inicia un nou camí, amb la seva veu com a ingredient principal. Els ritmes d’anada i tornada -van nàixer ací, anaren a Amèrica i tornaren, o a l’inrevés- amb sonoritat mediterrània bouzuki, llaüt, bandúrria, guitarra; havanera, rumba, colombiana…

Posteriorment, el 1997, va experimentar amb nous sons a Proposta, un treball amb el grup Terminal Sur. El seu primer disc en solitari, Orgànic (2001), va fusionar música tradicional amb influències contemporànies, seguit per Katà (2004), on va aprofundir en les arrels mediterrànies i va obtenir un gran èxit de crítica. El 2007 va publicar Eixos, un àlbum íntim i reflexiu que combina tradició i modernitat. Amb Per Marcianes (2011), va explorar un vessant més experimental i poètica. El seu treball del 2019, Geometries, va continuar aquesta exploració musical, reafirmant el seu paper en la música mediterrània. Aquest 2024 ha presentat “Viatger”, una crònica musical que ens transporta a través de paisatges emocionals i històries íntimes. Amb una combinació de melodies melancòliques i lletres evocadores, aquest àlbum et convida a explorar les profunditats de l’ànima humana i les emocions universals que ens uneixen. Les cançons de “Viatger” són una oda a la bellesa del viatge i la transformació personal, capturant la màgia del descobriment i la redescoberta.